Joan Llaneras

      cap llaneres

Joan, conta'ns un poc com vares començar a fer esport?

Vaig començar de ben petit aproximadament cap als 7 anys perquè el meu pare practicava ciclisme i anàvem tota la família a veure les carreres.

Com era l'esport escolar d'aleshores?

En aquella època van començar les competicions escolars i recordo enfrontaments amb altres escoles dels altres pobles en esports com el handbol, tenis taula, basquet ...

Hi havia molta oferta?

No hi havia oferta fora horari escolar a part del futbol.

Quina importància creus que té l'esport en la formació dels més petits?

Actualment, és molt important que els nins petits s’iniciïn a la pràctica esportiva perquè els ajuda a desenvolupar-se físicament, mentalment i els ensenya valors molt importants com el companyerisme, l’esforç, el sacrifici,... Sense oblidar que l’esport és un joc i els nins s’ho han de passar bé, han de divertir-se amb la pràctica de l’esport.

Per la teva experiència, com creus que ha canviat l'esport escolar amb el temps?

Actualment hi ha molta més oferta de diferents esports, que permeten als nins escollir diferents opcions. Hi han moltes més instal·lacions, més recursos, més inversió... I la mentalitat de la gent també ha canviat molt, fa que els nins comencin de ben petits a practicar un esport i tenen més possibilitats de competicions i esdeveniments. En aquest sentit, per exemple, penso que Triasport està fent una feina molt bona en l’esport base i que esperem que continuï durant molts anys.

Tu has practicat un esport que tot i tenir estratègies d'equip, és un esport individual... Quines diferències creus que hi ha amb un esport d'equip? Avantatges i desavantatges...

L’avantatge de fer un esport individual és que no depens de ningú, sinó de tu mateix, fa que assumeixis tots els èxits però també els fracassos i has de cuidar molt aspectes psicològics per estar motivat. Les avantatges de fer un esport en equip és que si hi ha mals resultats no ho assumeixes tu tot sol sinò que és un fet d’equip.

Amb Triasport heu col·laborat en la organització de les dues edicions del Campus de la Bicicleta (2011 i 2012), què en destacaries d’aquestes experiències?

Primer de tot, que els nins han marxat de les dues edicions molt contents, i això vol dir que s’ho han passat molt bé. El fet de conviure durant una setmana amb altres nins que tenen les mateixes inquietuds amb l’esport individual com és el ciclisme penso que ha estat molt positiu, han après a conviure, a respectar-se, a col·laborar, els més grans ajudar els petits... En definitiva, ha estat una experiència personal molt bona ja que és molt agraït treballar amb els nins en aquestes edats, aprenen de tu i tu aprens d’ells.