¿Com recordes els teus primers anys de bàsquet? ¿Com foren? ¿On els vas viure? Les meves primeres passes dins el món del bàsquet les vaig viure al col·legi San Agustín de Palma. Durant aquells anys, els entrenaments eren una excusa per passar més temps amb els amics de l’escola, ja que, els jugadors que formàvem part de l’equip també coincidíem dins la mateixa classe. Record l’ambient de bàsquet que es respirava dins l’escola tots els dissabtes i l’emoció que et produïa jugar davant els teus companys. Des de ben petit et fixaves amb els més grans i només tenia una idea al cap: jo vull jugar com ells. ¿Dels clubs que has estat, amb què et quedes de cadascun? Dels clubs de formació en els que vaig participar, sobretot em quedo amb la facilitat que hi havia per jugar, qualsevol dia a qualsevol hora a bàsquet. La meva primera experiència professional va esser durant uns mesos a la primera plantilla del BÀSQUET INCA i aquí vaig entendre de seguida que jugar en un equip professional és molt més complicat del que pareixia. Una de les primeres lliçons que vaig haver d'aprendre és la de que molts pocs són profetes a la seva terra (o al manco a l’inici). El primer equip que em va acollir fora de l’illa va ser el CB. O PORRIÑO, on vaig aprendre que es pot estar com a casa encara tot i que et trobis molt lluny geogràficament. La meva estada a terres gallegues m’ensenyà disciplina i ordre, tant en l’entrenament com en el joc. Després de les aventures pel nord de la península vaig aterrar al CB. MONTILLA on vaig haver d'assumir la responsabilitat de ser una de les peces més importants de l’equip. Tots aquests aprenentatges han estat molt importants pel meu desenvolupament com a jugador. No voldria deixar d’esmentar que a la ciutat de Montilla vaig conviure amb la millor afició de totes les que he tengut mai darrera i això no vol dir que totes les altres no hagin estat a l’alçada. La meva tornada a l’illa va ser amb l’equip de ALCUDIA ARACENA i sense cap dubte em quedo amb el primer ascens de la meva carrera com a jugador. Durant aquesta temporada vaig incorporar molts elements de tàctica i els aprenentatges anteriors varen donar el seu primer fruit. L’any següent, l’equip es va traslladar a Palma i passar a anomenar-se PALMA AQUAMÁGICA. Ho recordo com una experiència molt dura ja que als pocs mesos de competició em varen donar de baixa al primer equip i em varen cedir al BÀSQUET MURO. Tots els sacrificis i els anys invertits per arribar a la Leb Or pareixien no haver servit de res. Però les coses milloraren ja que amb l’equip murer aconseguirem l’ascens a la Leb Plata i les dues temporades següents jugaria amb aquest club. Un d’aquests dos anys vàrem arribar a la semifinal de la Copa. Amb el naixement del BÀSQUET MALLORCA vaig tornar a tenir l’oportunitat de jugar a la Leb Or, en aquesta ocasió com un jugador important de l’equip que entrava a la rotació de manera habitual. La possibilitat de competir contra jugadors ex-acb o jugadors que ara mateix participen a la nostra primera lliga nacional és una de les coses que recordo amb més satisfacció. Durant els darrers dos anys, amb l’arribada al club BAHIA SAN AGUSTÍN, he viscut situacions i experiències noves, com la de pujar dos anys seguits amb el mateix equip o com aconseguir un ascens guanyant fora de casa. Totes les situacions abans esmentades et marquen i t’ajuden a desenvolupar-te com a jugador; l’evolució i l’aprenentatge no haurien d’aturar-se en cap moment. ¿Quins eixos penses que són les claus de la formació de nins i nines? Un dels eixos bàsics, per jo, és el de tenir sentit de la responsabilitat, tenir clar que les nostres decisions i les nostres actuacions repercutiran de manera decisiva en el desenvolupament dels nostres nins i nines. Dins d’aquesta responsabilitat crec que no hauríem d’oblidar la importància de proporcionar la igualtat d’oportunitats a tots els nostres nins i nines, tenir una coherència formativa amb ells i tenir clar que la formació ha d’esser integral. No ens podem limitar a formar jugadors dins una pista, ens hem d’esforçar per formar persones. A Mallorca hi ha molts clubs i ambient de bàsquet però no s'acaba de consolidar un projecte a ACB ¿Quins penses que en són els motius? A Mallorca, pareix que sempre hem volgut fer molta via. Projectes que volen arribar al cim sense establir un bon campament base i sense voler passar pel període d’aclimatació necessari. I quan tenim els campaments en situació favorable, resulta que entre ells es tiren pedres i es fan la punyeta. Fins que no trobem una convivència adequada entre els clubs mallorquins i respectem el temps que es necessita per apuntalar un projecte ACB, aquestes tres lletres seguiran enfora de la nostra illa. ¿Quins plans tens per la propera temporada com entrenador i com a jugador? Aquesta és una bona pregunta i m’encantaria saber la resposta; em sento amb força per seguir jugant una o unes temporades més i tenc la intenció de seguir formant-me com a entrenador. Ara bé, una cosa és el que un vol i una altre és el que un pot fer. Ara toca esperar veure com es desenvolupen els esdeveniments.
